Gemma Franch (19 anys), Paula Ibáñez (17) i Clàudia Sorinas (16) són tres de les cinc fundadores del moviment Acció Lila, un col·lectiu local de dones feministes que té com a objectiu principal donar a conèixer a la resta de la població les desigualtats i violències que segueixen patint les dones a causa del sistema patriarcal, que assigna una determinats rols al sexe femení i uns altres al masculí. A més, Franch –estudiant d’Educació Social– també forma part de Maulets, Ibáñez –que està cursant segon de batxillerat– del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i Sorinas –alumna de primer de batxillerat– de l’Assemblea de l’IES Lluís de Peguera.
Quan fa que formes part d’Acció Lila?
G.F: D’ençà de la seva creació; enguany ja fa dos 8 de març. Tot va sorgir arran d’una campanya de caràcter antipatriarcal impulsada per Maulets. Aleshores, vam decidir crear aquest nou col·lectiu –totalment independent– i tirar endavant accions antisexistes. Al principi érem cinc noies, i va arribar un moment en què érem dotze (el màxim nombre assolit fins al moment). Ens reuníem i fèiem debats interns per a definir el rumb del grup.
Quina és la finalitat d’aquest col·lectiu?
P.I: Volem acabar amb la violència física, psicològica i moral que patim les dones en la vida quotidiana: a la feina, a l’escola, al carrer… Quan som tractades com objectes sexuals, quan ens neguen el dret al propi cos criminalitzant l’avortament, amb la imposició d’un cànon de bellesa establert que comporta greus malalties, amb un model de família tradicional, etc. El millor és que totes juntes obrim els ulls, perquè sí que hem avançat respecte de les nostres àvies i mares, però encara queden moltes coses per canviar.
Però sortir d’un masclisme per passar a viure en un feminisme no és sortir del foc per anar a les brases?
C.S: No! Aquí has comès un error de concepte en què també incorre molta gent. Una cosa és un feminisme, que segons definició de diccionari és un moviment que té com a finalitat aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l’home, i una altre de ben diferent és un femellisme, que és el masclisme en versió femenina. I des d’Acció Lila defensem la igualtat entre sexes i lluitem contra el patriarcalisme i el sexisme.
La pancarta que vau penjar a Sant Domènec us va mediatitzar força…
P.I: Sí, la pancarta que fa al·lusió a la divisa de Maria-Mercè Marçal –en què agraïa “haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida”– ha donat a conèixer força el grup, de la mateixa manera que la manifestació que vam fer amb màscares blanques i pancartes pel Passeig de Manresa.
Les tres esteu en moviments estudiantils o juvenils de caràcter independentista. Com valoreu el Pla de Bolonya?
G.F: És el pitjor que li pot passar a l’ensenyament català. La gent ha d’anar a la universitat per fomentar el seu esperit crític i això Bolonya ho impedeix; només crea robots encarats clarament de cara al mercat laboral, deixant de banda la seva millora personal i cultural.
C.S: Bolonya elititza clarament l’ensenyament. L’Estat no té suficient finançament per subvencionar les beques que haurien d’acompanyar el Pla i això provocarà l’entrada d’empreses privades a les universitats, com ja ha passat a Alemanya. D’aquesta manera, seran els empresaris els que decidiran què s’estudia i què no. Si hi ha alguna cosa que a les empreses no els interessa que se sàpiga, no se sabrà; de fet, això ja ha passat en una universitat d’història en la que no s’explicava com tocava l’Holocaust. A més, com que Espanya sempre va endarrerida en gairebé tot, el Pla s’ha aplicat a marxes forçades i malament.
P.I: Nosaltres ens vam posicionar en contra del Pla fonamentalment perquè amb ell es perdrà l’essència de la universitat, que és aprendre i créixer com a persones, no pas formar segons el què interessi a les empreses. La nostra oposició al Pla de Bolonya és frontal i no ens rendirem!
La societat, però, no ha seguit en massa els vostres actes; us ha donat una mica l’esquena…
G.F: la societat està contaminada pel sistema capitalista i consumista en què vivim. És molt difícil arribar a la gent que està absorbida per l’estat del benestar. Si tens una casa, un cotxe i vas fent, per molt que t’expliquin que la societat és injustament desigual seguiràs sense fer-hi front. No tothom té consciència de classe, i per a nosaltres això és una gran barrera per a arribar a la gent i convèncer-la de que no es conformi i intenti aconseguir una societat millor. I tot i això, les tancades a les universitats i les manifestacions van ser força seguides!
