Jordi Bordes i Casé, 
estudiant d’Història a la UAB i educador en el lleure, és membre del Jovent de l’Esquerra Independentista (JEI), del Jovent de l’Esquerra Independentista (JEI) i de l’assemblea oberta de l’Ateneu Popular la Sèquia, que desinteressadament gestiona un nou espai alternatiu d’oci molt freqüentat últimament pel jovent manresà.
Quan fa que vau obrir l’Ateneu?
El vam ocupar el 4 de setembre de l’any passat; vam estar al voltant d’un mes acondicionant l’espai, amb moltes reformes per tal de poder obrir la biblioteca, la sala de xerrades, la de concerts, l’espai on tenim la barra… hi havia moltes coses trencades, i va ser un mes de molta feina per intentar rentar-li la cara al nou local.
I per què vau decidir obrir-lo?
Va sorgir d’una campanya de l’Assemblea de Joves i Maulets, anomenada l’Oci no és negoci, en la qual es feia una denúncia de la forma d’oci que actualment tenen els joves a la societat catalana en general i més concretament a Manresa, sense deixar de banda l’àmbit més global, en el que l’oci també tendeix a ser molt consumista. Creiem que no és el jovent el que es crea el seu propi oci, sinó que és consumidor d’un oci que li ofereix una empresa o algú extern a les seves necessitats. Enteníem que era necessari un espai a Manresa que oferís un oci dirigit més aviat cap a una vessant cultural, que fos constructiu i no només consumista, sinó que fes pensar i raonar al jovent. És una alternativa creada pels joves i per als joves.
Vau ocupar els baixos del Carrer Alfons XII número 14-16. Per què aquest edifici i no un altre?
Eren uns baixos que sabíem que estaven deshabitats i buits des de feia temps. Va ser aquest com podia haver estat un altre que estigués en les mateixes condicions de desús. Teníem constància que al Barri Antic hi ha centenars de pisos i baixos buits que estan en desús i molts són víctimes de pràctiques especuladores, i a més volíem ubicar el nou Ateneu precisament en aquest barri, per la seva història i perquè creiem que és una zona que s’ha de recuperar com espai de sociabilitat de la ciutat.
Exactament què hi oferiu?
És un espai destinat a que s’hi puguin anar a aprendre coses, veure vídeos, documentals, realitzar tallers i activitats, o simplement anar a petar la xerrada amb els amics, amb o sense consumició, a preus populars, i en cap cas obligatòria. En definitiva, un espai de socialització del jovent fins al moment inexistent a Manresa.
La relació amb els veïns deu haver estat complicada…
Tot el contrari! Mai hem rebut cap queixa per part del veïnat, el dia de portes obertes va venir a animar-nos a seguir amb aquesta iniciativa i a tirar endavant. Intentem que a la nit no es produeixin aldarulls a les proximitats del local i que la gent sigui respectuosa i mantingui un to de veu baix per no molestar els veïns. A més a més intentem informar-los periòdicament de les activitats que realitzem.
A nivell organitzatiu com funcioneu?
A l’Ateneu ningú obté cap mena de retribució; la gent que està a la barra, passant vídeos o fent tallers es perquè vol col·laborar a fer més fort el nostre projecte, més enriquidor i aportar el seu granet de sorra. L’Ateneu s’organitza per una assemblea oberta, en la que tothom que vulgui pot adherir-s’hi. A més, som un col·lectiu que s’autogestiona a través de la barra. Tots els beneficis que obtenim els reinvertim per millorar el local, encara que pugui semblar a fons perdut perquè un dia o altre ens desallotjaran, tot i així la voluntat de tots es que mentre pugui funcionar l’espai sigui el més acollidor possible.
A l’entrar he vist alguns cartells que adverteixen que aquest no és un local on venir a fumar porros o a emborratxar-se…
Una altra finalitat de l’Ateneu és la pedagògica. No creiem en les prohibicions, però sí en la conscienciació del jovent sobre la perillositat de la mala utilització d’aquestes substàncies. No podem permetre que per tenir un preus més barats que a altres llocs el local es converteixi en un espai perquè la gent hi vagi el cap de setmana a emborratxar-se, sinó que intentem conscienciar la gent en contra el consumisme i l’oci actual, i això passar per actuar raonadament. Volem potenciar valors com la solidaritat, la cooperació, la tolerància i, sobretot, el respecte a la diferència.
També n’hi havia un que deia que no es toleraran actituds racistes, sexistes ni ¡espanyolistes! No és contradictori que un local que propugna la llibertat de pensament prohibeixi aquestes conductes?
Entenem com actituds espanyolistes precisament aquelles que no respecten la voluntat d’una majoria de la societat catalana, que no és altra que la de poder exercir el dret a l’autodeterminació sobre els Països Catalans, és per això que diem que no les acceptem, perquè són aquestes persones i també els partits espanyolistes els que ens neguen un dret tan fonamental i legítim com aquest. És voluntat de totes nosaltres la que la cultura catalana sigui una via d’integració i obtingui el mateix status que totes les altres cultures, però per això cal que abans sigui respectada. Lògicament això en cap cas significa que algú que, per exemple, parli en castellà no sigui benvingut a l’Ateneu.
Abans parlaves d’una biblioteca. Quins més projectes semblants teniu al voltant de l’àmbit educatiu?
Tenim una sala d’estudi i una biblioteca, que de moment conté pocs llibres però que amb la perseverança de tots esperem anar incrementant de mica en mica. A més, ens van regalar alguns ordinadors que estem intentant reparar per tal de poder oferir algun curset informàtic o destinar-los a la sala d’estudi. Volem dinamitzar l’Ateneu i per això des del dia 15 de febrer obrim cada tarda de 5 a 9 de la tarda, amb la intenció d’aprofitar el servei de biblioteca que oferim a causa de que la del Casino sovint es queda petita o és dificultós fer-hi treballs en grup. Alhora obrir cada tarda també creiem que pot beneficiar la lectura de la premsa alternativa i crítica que oferim a l’ateneu. Entre d’altres coses volem fomentar que la gent jugui als jocs de taula de tot tipus de que disposem.
