Roser Comas i Closas va néixer l’any 1958 a Manresa, ciutat on va exercir fa uns anys de fiscal. Políticament decantada cap a l’esquerra i independentista convençuda, és també una tenaç defensora de la llengua catalana.
Veus possible una societat sense lleis?
Actualment no. Els pigmeus sí, perquè saben ser lliures, però nosaltres no. Primerament, per la complexitat de la nostra societat i, després perquè no crec que les persones siguin bones per naturalesa; penso que la gent es egoista i, per tant, una estructura legal sempre hi ha de ser.
Són vàlides les lleis espanyoles, encapçalades per la Constitució?
Des del punt de vista de respecte de les llibertats individuals, tenint en compte la resta de lleis europees, crec que sí. El gran problema de la Constitució és la indissoluble unitat d’Espanya, que l’exèrcit s’encarregui de mantenir-la i garantir-la i la irresponsabilitat del Rei. Les constitucions normals no diuen res de tot això, però no cal perdre de vista que aquesta es va fer sota la pressió i amenaça dels militars. Es va fer en un moment històric en què encara hi havia la por a les dictadures, i es veia com un pas ferm cap al futur. A més, els més joves que van votar-la tenen avui en dia 49 anys, per tant, no sé fins a quin punt és encara vàlida o si valdria retocar-la, si bé és cert que si PSOE o PP volguessin canviar-la, seria cap a pitjor. I el problema de Catalunya davant d’això va fer que no es va saber fer valer el que va representar el genocidi contra tota la nació catalana.
És possible la independència per la via legal?
S’han de buscar les escletxes que presenten les lleis. Tanmateix, si hi hagués una majoria a Catalunya que la volgués, Espanya no s’hi podria negar. Moralment no ho acceptaria, però sortosament no ens podrien enviar els tancs. L’únic que accepten els espanyols és que els catalans siguem uns espanyols qualssevol. La posició d’Espanya es monolítica i això no canviarà mai.
Quina opinió et mereix l’Estatut?
L’estatut té un problema d’origen, perquè és una llei orgànica i és evident que a través d’ella no ens donaran mai res; s’ha de buscar altres fórmules.
Quines podrien ser, aquestes fórmules?
Si seguim amb l’excusa que com que Espanya no vol la nostra independència per això no fem res, malament. El problema de l’únic partit independentista del Parlament, ERC, és pensar que estan en igualtat de condicions amb el govern espanyol. I això no és així, perquè ells tenen tot el poder, i encara que hi puguin haver lleis, s’ha demostrat que tampoc les compleixen. No hi ha igualtat. No es pot anar de tu a tu, això és absurd. Ells marquen les normes del joc. S’haurien d’aprofitar totes les vies, i si convingués la de la desobediència civil. Però no podem fer cap desobediència civil fiscal, que seria el millor, perquè els empresaris retenen els diners dels assalariats. Si els que tenen els duros ho tinguessin més clar seria molt més fàcil. El dia que vegin que hi perden diners potser se n’adonaran.
Hi ha qui diu que a Catalunya es discrimina el castellà…
Aquí amb el tema de la llengua sempre hem adoptat una postura molt defensiva, d’aquí no passa res quan sí que passa. Aquí qui està discriminat som els catalanoparlants, als únics que insulten per parlar en català som els catalans. Amb la llengua s’hauria de ser totalment radical. És una autèntica fal·làcia que el castellà estigui discriminat, tot i que jo penso que efectivament hauria de ser així. La llengua castellana és una llengua intrusa, dominadora i abassegadora, imposada per les armes. Hi ha gent que ha vingut i que tenia una llengua, però el problema no és aquesta gent que va venir, sinó el suport que tenien de l’Estat. Els marroquins poden portar una llengua, però mai l’imposaran, perquè no tenen l’Estat a darrere. Amb el tema de la llengua s’hauria d’haver estat més contundent des del principi. A més, la Generalitat ja pot dir encomana el català, ja, però estan acceptant que hi hagi funcionaris que ni entenguin el català. S’ha d’exigir que la Generalitat prengui mesures realment eficaces, ja que sempre ha intentat amagar la realitat, falsejant estadístiques i mentint sobre aquest tema. Demanen el nivell C, però la meitat d’exàmens son ficticis, es donen exempcions a qui convingui i no és cert que a la gent se l’atengui en la llengua del seu país. Als funcionaris que no parlen català no els passa res, però els que no parlen castellà tenen problemes a la Generalitat.
Creus que el problema ve de la Transició?
La Transició es va portar molt malament. En primer lloc no es van reconèixer mai els moviments nacionals del catalanisme dins la lluita antifranquista, només es va donar importància al PSUC i a Comissions. Es va menystenir la feina del Front Nacional de Catalunya i altres grups. Llavors era el moment en què s’hauria d’haver reclamat. Quan es va pactar l’Estatut de Sau, el PSC va portar a redactar-lo a Eduardo Martín, que era del PSOE i un funcionari de l’Estat. Ni PSC ni PSUC, que eren els dos partits principals, van estar a l’alçada.
I quin paper hi va jugar, CiU?
En aquell moment eren la tercera força política. Mai han estat independentistes, i a més ho han dit. L’Estatut de Sau va ser una misèria. Per exemple, els bascos no van negociar fins que no van tenir el Concert Econòmic a sobre la taula, i encara ara no entenen com vam poder acceptar aquell Estatut. Catalunya sempre ha perdut en les guerres contra Espanya (1640, 1714 i 1939), a diferència dels bascos, i això es nota en el finançament de cada nació.
