La Setmana Tràgica al Bages

Ressenya del meu Treball de Recerca sobre la Setmana Tràgica al Bages:

Introducció

El passat 2009 es va commemorar a tot Catalunya el centenari de la Setmana Tràgica amb nombroses exposicions, conferències, debats i presentacions de llibres referents a aquest fet històric. Tanmateix, però, fins a la data del seu centè aniversari aquest esdeveniment no havia gaudit del ressò que per les seves característiques, dimensions i conseqüències hauria merescut. A més, un altre punt a tenir en compte és que la majoria dels estudis fets sobre aquesta revolta estan centrats en els successos de la ciutat de Barcelona, passant per alt d’altres llocs com Manresa, Terrassa, Mataró, Granollers, Badalona, Sitges, Vilanova i la Geltrú o Sant Feliu de Llobregat. Tot això, juntament amb la voluntat de confeccionar un treball basat en la història local de la meva ciutat, em va empènyer a decantar-me pel tema de la Setmana Tràgica, els motius que la causaren i les conseqüències i conclusions que se’n poden destil·lar com a eix central i tema vehicular del meu Treball de Recerca.

Contingut

Com en tots els treballs històrics realitzats amb la intenció d’aconseguir el màxim rigor i la major veracitat possible, la recerca de documentació ha estat el pilar fonamental. Les fonts d’informació principals han estat entrevistes a historiadors experts en el tema, els arxius municipals de cada població tractada i l’arxiu comarcal del Bages. En aquests arxius, les fonts més profitoses han resultat ser les actes municipals d’aquells dies, la premsa local o nacional escrita i els manuscrits dels arxivers de l’època. Dissortadament, no s’ha pogut entrevistar a ningú que visqués en primera persona aquella revolta, ja que la data és massa llunyana i, per tant, no queden fonts directes. En un Treball de Recerca com aquest, que s’apropa i es desmarca alhora del pur periodisme d’investigació per intentar esdevenir una veritable anàlisi històrica, és imprescindible el pas més important de qualsevol obra històrica: un tractament rigorós de la informació un cop obtinguda, filtrant-ne al màxim les aportacions subjectives com podrien ser, a tall d’exemple, les de l’arxiver manresà Sarret i Arbós, clarament marcades pel seu posicionament melindrós i oficialista a l’hora d’opinar sobre els successos.

Anatomia d’un instant

El llibre de Javier Cercas titulat Anatomia d’un instant tracta sobre això mateix: un instant. Tota la trama es mou al voltant d’un moment concret. Un moment que va modificar el destí d’Espanya, aleshores esmicolada pels llargs anys de franquisme: el 23-F. Segons l’autor, aquest fet no va ser un triomf de la democràcia, com va assenyalar la premsa de manera unànime, sinó un fracàs de la democràcia en què ni els partits polítics ni la pròpia societat van estar a l’altura de les circumstàncies.

El llibre es centra en tres figures fonamentals: Adolfo Suárez, el general Gutiérrez Mellado i Santiago Carrillo, o el que és el mateix, els tres únics diputats i dirigents que van romandre en els seus seients quan va fer la seva aparició Tejero. La posició d’aquests tres personatges ha estat l’últim gest èpic que ha viscut aquest país.

Adolfo Suárez, aleshores president del govern, és el que pren més protagonisme. Va ser l’home nomenat pel rei per substituir el govern d’Arias Navarro, govern encara molt arrelat a les costums franquistes. Suárez tenia la missió, doncs, de transformar aquell país enfonsat per tants i tants factors (la recent dictadura, crisi econòmica, desencís, etc.) en un país democràtic, amb dret a l’elecció de parlamentaris i llibertat d’expressió.

Els cínics no serveixen per a aquest ofici

Els cínics no serveixen per a aquest ofici és un assaig del periodista i escriptor polonès Ryszard Kapuscinski, format per tres textos dialogats que reuneixen les intervencions del periodista en diverses conferències i entrevistes. Durant tot el llibre reflexiona sobre el paper social del periodista en el tractament de les informacions sensibles com ara la pobresa, la gana o la guerra.

El llibre el formen la transcripció de tres debats en els quals Kapuscinski va participar, i cadascun d’ells aborda temes diferents. El primer es centra en el periodisme com una mica més que un ofici: com un compromís ètic i vital. I aposta pel periodisme des de l’experiència: “no es pot escriure sobre el que no es coneix de primera mà”, apunta. Així, no pots escriure, segons l’autor, sobre els barris pobres d’una ciutat africana sense haver-hi viscut. En aquesta part, a més, reflexiona sobre el paper de les fonts d’informació, assegurant que el millor és distanciar-se de les lectures oficials, les rodes de premsa i de qualsevol tipus de poder.

¿Dónde estás Guevara?

Yaniris López apunta en un artículo de la edición digital del medio dominicano Listín Diario que “Santiago Tejedor es un viajero empedernido. Por eso en las páginas de este libro hay -según el propio autor- algo de historia, también de poesía, un poco de soledad y bastante de viajes”.

No obstante, para definir el libro hay que ir un poco más lejos. De todos modos, es indiscutible que es un libro de viajes ya que se describe y se particulariza la personalidad de la isla de Cuba a través del recuerdo y la figura del Che. También de historia, puesto que, al mismo tiempo, la narración permite explorar y descubrir la esencia del Che en las representaciones, tradiciones y cultura que se detallan de la Isla. De poesía, porque gracias a la visión quimérica que se ofrece del argentino, a través de cartas, poemas, escritos, entrevistas, testimonios de personas que conocieron al Che, se esboza un retrato “del Che marido, del padre, del soñador, del poeta, del que escribía agazapado apoyado en el tronco de un árbol en la espesura de la Sierra Maestra, el Congo o Bolivia…”. [1] Y de igual manera de soledad, como se despeja en el capítulo que contiene el “Manual básico para viajeros solitarios”.